LAMBLIOSI.

La Giardia lamblia és el paràrit infantil més freqüent,que afecta a nenes i nenes d'entre 2 i 3 anys.
és responsable de la majoria de diarrees als centres infantils.El període d'incubació es entre una i quatre setmanes.
La infecció es trans met per via oral mitjançant la ingestió d'aigua o aliments contaminats amb quits i també pel contacte de persona a persona. Tambè s'associa amb l'exposició a aigües contaminades en centres de lleure,com picines.
Una altra via de transmissió és oral-fecal, i en centres infantils, quan es mosseguen o llepen joguines o altres materials contaminats amb matèria fecal.
Causa:És una infecció parasitària produïda per un paràsit anomenat Giardia lamblia.



Manifestacions:
L'acció patògena de la Giardia té diferents causes:

•  bloqueig en la superfície de la mucosa intestinal.
• irritació mecànica en les vellositats a través del disc succionador.
• competència pels substrats nutritius de l'hoste i alteració de la motilitate
•  invasió de mucosa i submucosa intestinal.
• augment exacerbat de la renovació de la mucosa, provocant l'absorció i alterant els sistemes enzimàtics i de transport
• reducció de la concentració de les sals biliars
•  alteració de factors immunològics de l'hoste.

Moltes persones infectades amb giàrdies són asimptomàtiques, la patologia es presenta més en lactants, nens i immunocompromesos.En adults procedents de països desenvolupats que viatgen a zones endèmiques, en tornar al seu lloc d'origen la malaltia es presenta en fase aguda: hi ha diarrea aquosa, nàusees, vòmits, dolor epigàstric, meteorisme i anorèxia, passant, després de 3 a 4 dies sense tractament, a la fase crònica amb quadre diarreic, amb 4 o 5 deposicions diàries molt fètides, pastoses i de color clar, amb anorèxia i dolor abdominal persistent, i pèrdua de pes.La diarrea pot ser crònica, intermitent o recidivant.En nens menors de 2 anys i / o immunocompromesos o desnodrits, es pot produir una síndrome de mala absorció amb excrements esteatorreicas, detenció del progrés ponderal i diarrea crònica.La gran majoria dels casos són asimptomàtics.Els símptomes més freqüents de la giardasis són:diarrea en ocasions produeix una síndrome de la mala absorció intestinaldistensió abdominalmarcada disminució de la ganasovint s'observa falta de progrés en el pes, amb detenció del creixement i associació amb anèmia.Els símptomes produïts per la infecció per giàrdies, diarrea crònica, distensió abdominal i desnutrició poden ser manifestacions de Malaltia Celíaca, per la qual cosa es proposa desparasitar, és a dir tractar amb fàrmacs, a tots els nens amb aquests símptomes i continuar amb els estudis corresponents per descartar o no Malaltia Celíaca, davant la falta de millora del quadre.

Com es contagia?Els éssers humans són el principal reservori, però també els dels animals, com ara els gossos, poden ser infecciosos per l'humà i contaminar l'aigua amb la seva matèria fecal.La Giardia pot arribar a través de les mans, a partir de la matèria fecal d'una persona infectada.Una altra forma d'arribada de la Giardia és a través de l'aigua o aliments contaminats amb matèria fecal.La forma infectant del paràsit és el quist de la Giardia lambia.
Mode de transmissió
La via és fecal-oral i es produeix per la ingestió d'elements contaminats amb matèria fecal de l'home o de la majoria dels vertebrats, que actuen com a reservori de la infecció en l'home.El període prepatent és de 6 a 15 dies. El potencial infectiu és baix. Al voltant de 100 elements ja són infectants.LocalitzacióA l'ingerir els quists, a l'estómac es dissol la paret, i en ingressar al duodè els trofozoïts comencen una activa divisió. Els hi troba en intestí prim on viuen fixats al terç basal de les vellositats, coberts per moc, també en el còlon i en la vesícula biliar. EsComentaris generalsEs va creure durant molt de temps que havia especificitat d'hoste per aquest paràsit, però en els últims temps es van detectar més de 40 varietats que infecten l'home d'acord amb la morfologia, genètica i patogenicitat.A la llet materna s'ha aïllat una lipasa que tindria acció tòxica sobre els trofozoïts de giàrdies.No està indicat el tractament en els convivents no malalts.PrevencióLes mesures d'higiene són molt importants: el rentat de les mans en utilitzar el bany o en canviar bolquers, i lògicament abans de preparar els aliments.El control de l'aigua perquè sempre sigui potable, tan dubtós avui dia, i el bon tractament de les clavegueres.És fonamental que les necessitats bàsiques estiguin satisfetes: alimentació, habitatge, educació, vestimenta com un capítol important en la prevenció de totes les parasitosis.Bullir l'aigua elimina el quist de la Giardia.Consultar amb el seu metge de capçalera.

 

Cicle de la Giardia lamblia

Els quists són formes resistents i són responsables de la transmissió del giardiasi.

Els quists i els trofozoïts es trobant en la femta (etapes de diagnòstic).

Els quists són resistents i poden sobreviure diversos mesos en aigua freda.

La infecció ocorre per la ingestió de quists en l'aigua contaminada, aliment, o per la via fecal-oral (les mans o els fomites).

A l'intestí prim la exquistación allibera trofozoïts (cada quist produeix dos trofozoïts).

Els trofozoïts es multiplica per fissió binària longitudinal en la llum de l'intestí prim on poden estar lliures o units a la mucosa per un disc que s'adhereix al parasitol.

El quist és l'etapa trobada el més comunament possible en femta no-diarreiques.