Què és?
La rubèola (xarampió de 3 dies) és una infecció vírica contagiosa queprodueix símptomes lleus, com dolor en les articulacions i erupcions. La rubèola és menys contagiosa que el xarampió i molts nens mai arriben acontagiar-se. No obstant això, la rubèola és greu, sobretot per a les dones embarassades. Una dona infectada durant les primeres 16 setmanes(particularment les primeres 8 o 10 setmanes) d'embaràs pot avortar, donar a llum un nadó mort o tenir un nadó amb defectes congènits. Aproximadament del 10 al 15 per cent de les dones adultes joves mai han tingut la rubèola, pel que poden córrer el risc de tenir fills amb greus defectes congènits sis'infecten al començament de l'embaràs.
Les epidèmies ocorren en intervals irregulars durant la primavera. Les grans epidèmies ocorren cada 6 o 9 anys. Als països desenvolupats actualment el nombre de casos és menor que mai. Un únic atac de rubèola immunitza a la persona de per vida.CAUSES.
Es transmet entre persones a través d'esternuts, tos o el contacte amb superfícies contaminades (mocadors, gots, o mans). La possibilitat que una persona no vacunada adquireixi la malaltia si conviu amb algú que la té és del 90 per cent. Quan el virus s'introdueix en l'organisme, passa a la sang atacant als glòbuls blancs, que al seu torn transmeten la infecció a les vies respiratòries, la pell i altres òrgans. Quan es pateix la malaltia, el pacient adquireix immunitat permanent, pel que no torna a ser atacat pel virus. Un nadó infectat abans del naixement pot ser contagiós durant molts mesos després de néixer.
El període d'incubació de la malaltia (temps que transcorre des que s'entra en contacte amb una persona malalta fins que comencen a desenvolupar-se els símptomes) sol oscil · lar entre dues i tres setmanes. Al seu torn, una persona infectada pel virus de la rubèola pot transmetre la malaltia a altres persones dos dies abans que els símptomes es mostrin, no desapareixent el risc de contagi fins a una setmana després de l'aparició dels signes de la malaltia.
SÍMPTOMES.
Els símptomes comencen entre els 14 i els 21 dies després de la infecció. La rubèola es caracteritza per l'aparició de petites erupcions en la pell d'un color rosaci que s'inicien en el cap i progressen cap als peus, fent-se més intensa en el tronc, que no provoquen picors ni molèsties i solen desaparèixer en pocs dies. Les erupcions solen mostrar-se un o dos dies després del contagi.Al costat de les taques vermelloses, els símptomes de la rubèola són bastant similars als d'una síndrome gripal, amb malestar general, febre poc intensa, enrogiment dels ulls, mal de coll (faringitis) i inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell i a la regió posterior de les orelles.
Mentre que en els nens la rubèola sol revestir escassa gravetat, acompanyant-se algunes vegades d'otitis (infeccions d'oïda), és més freqüent la complicació de la malaltia entre els adults que la pateixen, que poden patir altres patologies més greus provocades per bacteris, com pneumònia o encefalitis (en un de cada 1000 casos). Aquesta última consisteix en una infecció que afecta el cervell i comporta un risc immediat de coma, retard mental a llarg termini, epilèpsia i fins i tot mort del pacient.
La rubèola (xarampió de 3 dies) és una infecció vírica contagiosa queprodueix símptomes lleus, com dolor en les articulacions i erupcions. La rubèola és menys contagiosa que el xarampió i molts nens mai arriben acontagiar-se. No obstant això, la rubèola és greu, sobretot per a les dones embarassades. Una dona infectada durant les primeres 16 setmanes(particularment les primeres 8 o 10 setmanes) d'embaràs pot avortar, donar a llum un nadó mort o tenir un nadó amb defectes congènits. Aproximadament del 10 al 15 per cent de les dones adultes joves mai han tingut la rubèola, pel que poden córrer el risc de tenir fills amb greus defectes congènits sis'infecten al començament de l'embaràs.
Les epidèmies ocorren en intervals irregulars durant la primavera. Les grans epidèmies ocorren cada 6 o 9 anys. Als països desenvolupats actualment el nombre de casos és menor que mai. Un únic atac de rubèola immunitza a la persona de per vida.CAUSES.
Es transmet entre persones a través d'esternuts, tos o el contacte amb superfícies contaminades (mocadors, gots, o mans). La possibilitat que una persona no vacunada adquireixi la malaltia si conviu amb algú que la té és del 90 per cent. Quan el virus s'introdueix en l'organisme, passa a la sang atacant als glòbuls blancs, que al seu torn transmeten la infecció a les vies respiratòries, la pell i altres òrgans. Quan es pateix la malaltia, el pacient adquireix immunitat permanent, pel que no torna a ser atacat pel virus. Un nadó infectat abans del naixement pot ser contagiós durant molts mesos després de néixer.
El període d'incubació de la malaltia (temps que transcorre des que s'entra en contacte amb una persona malalta fins que comencen a desenvolupar-se els símptomes) sol oscil · lar entre dues i tres setmanes. Al seu torn, una persona infectada pel virus de la rubèola pot transmetre la malaltia a altres persones dos dies abans que els símptomes es mostrin, no desapareixent el risc de contagi fins a una setmana després de l'aparició dels signes de la malaltia.
SÍMPTOMES.
Els símptomes comencen entre els 14 i els 21 dies després de la infecció. La rubèola es caracteritza per l'aparició de petites erupcions en la pell d'un color rosaci que s'inicien en el cap i progressen cap als peus, fent-se més intensa en el tronc, que no provoquen picors ni molèsties i solen desaparèixer en pocs dies. Les erupcions solen mostrar-se un o dos dies després del contagi.Al costat de les taques vermelloses, els símptomes de la rubèola són bastant similars als d'una síndrome gripal, amb malestar general, febre poc intensa, enrogiment dels ulls, mal de coll (faringitis) i inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell i a la regió posterior de les orelles.
Mentre que en els nens la rubèola sol revestir escassa gravetat, acompanyant-se algunes vegades d'otitis (infeccions d'oïda), és més freqüent la complicació de la malaltia entre els adults que la pateixen, que poden patir altres patologies més greus provocades per bacteris, com pneumònia o encefalitis (en un de cada 1000 casos). Aquesta última consisteix en una infecció que afecta el cervell i comporta un risc immediat de coma, retard mental a llarg termini, epilèpsia i fins i tot mort del pacient.
DIAGNÒSTICS
El diagnòstic es basa en els símptomes típics. No obstant això, molts casos de rubèola es diagnostiquen erròniament o són lleus i passen inadvertits. Ésdifícil la seva diagnosticación ja que les erupcions en la pell solen ser pocintenses i d'escassa durada. No obstant això, es pot conèixer mitjançant una anàlisi de sang si la persona ja ha patit la malaltia i per tant és immune.
TRACTAMENTS.
No existeix un tractament específic per a la rubèola. L'actuació dels especialistes durant la malaltia sol centrar-se en el control dels símptomes i va dirigida a mitigar la febre i el malestar general, com si es tractés d'un procés gripal. Es recomana repòs i l'aïllament del pacient per evitar nouscontagis. Cal acudir al pediatre si el nen amb rubèola respira amb dificultat o la tos dura més de quatre o cinc dies. S'administren antibiòtics en cas d'infeccions bacterianes (otitis o pneumònia).
El diagnòstic es basa en els símptomes típics. No obstant això, molts casos de rubèola es diagnostiquen erròniament o són lleus i passen inadvertits. Ésdifícil la seva diagnosticación ja que les erupcions en la pell solen ser pocintenses i d'escassa durada. No obstant això, es pot conèixer mitjançant una anàlisi de sang si la persona ja ha patit la malaltia i per tant és immune.
TRACTAMENTS.
No existeix un tractament específic per a la rubèola. L'actuació dels especialistes durant la malaltia sol centrar-se en el control dels símptomes i va dirigida a mitigar la febre i el malestar general, com si es tractés d'un procés gripal. Es recomana repòs i l'aïllament del pacient per evitar nouscontagis. Cal acudir al pediatre si el nen amb rubèola respira amb dificultat o la tos dura més de quatre o cinc dies. S'administren antibiòtics en cas d'infeccions bacterianes (otitis o pneumònia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada