LEGIONEL.LOSI.


La legionel·losi es pot presentar sota dues formes característiques:

• La febre de Pontiac: és la manifestació lleu de la malaltia, ja que no produeix pneumònia. La persona afectada presenta un estat febril lleu del qual se'n recupera en un màxim de 5 dies.
• La malaltia del legionari: és la manifestació més greu de la infecció, atès que produeix febre alta i acaba derivant en una pneumònia.

Símptomes de la legionel·losi.

La simptomatologia de la legionel·losi és semblant a la de la grip. Així, els afectats presenten febre, esgarrifances o calfreds, malestar, dolors musculars, mal de cap, cansament, pèrdua de gana i tos, que pot ser seca o amb esput. Ocasionalment també presenten diarrea. En el cas dels afectats per la variant malaltia del legionari s'hi pot afegir un quadre de pneumònia atípica.

Tanmateix, sovint és difícil distingir la malaltia del legionari d'altres tipus de pneumònia atenent només als símptomes, raó per la qual es necessiten altres proves per a establir-ne el diagnòstic.

El període d'incubació, és a dir, el temps que transcorre des de l'exposició del pacient al bacteri i el començament de la malaltia, oscil·la entre els 2 i 10 dies en el cas de la malaltia del legionari. Per a la febre de Pontiac el termini és menor, generalment des d'hores fins a 2 dies.

Diversos estudis han relacionat els brots amb la presència de Legionella en torres de refrigeració, condensadors evaporatius i en instal·lacions d'aigua calenta amb recirculació. La transmissió es produeix per l'aerosolització de petites gotes d'aigua provinent d'aquestes instal·lacions. No s'ha descrit la transmissió de persona a persona. Generalment la infecció passa inadvertida, no obstant en persones amb la resistència prèviament compromesa com són la gent gran i malalts immunocompromesos la malaltia es pot agreujar necessitant hospitalització i fins i tot arribant a produir la mort.

 tractament. El tractament antibiòtic s’ha d’iniciar al més precoçment possible. Encara que la via oral pot ser adequada en els casos lleus,

s’aconsella utilitzar la via parenteral fins que s’obtingui una resposta clínica, que habitualment es produeix entre els 2 i 5 dies. A partir d’aquí es pot completar

el tractament per via oral.