LA DIFTÈRIA.

La diftèria és una infecció bacteriana aguda i extremadament contagiosa que afecta principalment el nas i la gola. Els nens menors de 5 anys  són particularment propensos a contraure aquesta infecció. Les persones que viuen en condicions insalubres o d'amuntegament, les que pateixen malnutrició i els nens i adults que no tenen al dia el calendari de vacunacions també estan en situació de risc. 

La diftèria és molt poc freqüent a EUA ia Europa, on les autoritats sanitàries fa dècades que vacunant sistemàticament als nens contra aquesta malaltia. No obstant això, continua sent freqüent en els països en vies de desenvolupament, on les vacunes no s'administren de forma sistemàtica.

Quins són els signes i símptomes?

En les seves primeres fases, la diftèria es pot confondre amb un fort mal de coll. Els altres símptomes que apareixen al principi són febre moderada i inflamació dels ganglis limfàtics del coll. La toxina (o verí), que produeix el bacteri pot crear una espessa capa que recobreix la superfície interna del nas, la gola i altres parts de les vies respiratòries. Generalment aquest revestiment és de color grisenc o negre i pot provocar problemes respiratoris i dificultats per empassar.

La formació d'aquesta capa (o membrana) al nas, la gola i altres parts de les vies respiratòries és el que permet distingir a la diftèria d'altres infeccions més freqüents, com la faringitis per estreptococs, que també cursen amb mal de coll. Conforme avança la infecció, la persona pot: 

• Tenir dificultats per respirar o empassar 
• Queixar de visió dobl e 
• Arrossegar la veu en parlar 
• O fins i tot presentar símptomes de xoc imminent (pal · lidesa, pell freda, taquicàrdia, sudoració i inquietud).

Quan la diftèria està en una fase més avançada i s'estén més enllà de la gola, la toxina de la diftèria es propaga pel torrent sanguini, i pot provocar complicacions que poden posar en perill la vida del pacient, en afectar òrgans vitals, com el cor i els ronyons. La toxina pot provocar lesions al cor, afectant la seva capacitat per bombar sang, i / o en els ronyons, afectant la seva capacitat per eliminar els productes de rebuig. També pot ocasionar lesions al sistema nerviós que, a la llarga, poden provocar paràlisi. La taxa de mortalitat en els pacients que no reben tractament pot arribar al 40-50%.






La diftèria és extremadament contagiosa. Es transmet amb facilitat quan una persona infectada esternuda, tus, o fins i tot se'n riu prop d'altres persones. També es pot contreure en manipular mocadors o beure de gots que han estat utilitzats per una persona infectada. Les persones infectades pel bacteri de la diftèria poden contagiar altres persones durant un període de temps de fins a 4 setmanes, fins i tot encara que no presentin símptomes. El període d'incubació (el temps que triga una persona a presentar símptomes de diftèria després d'exposar als bacteris de la diftèria) és de 2 a 4 dies, encara que pot oscil · lar entre 1 i 6 dies.  
Com és tracta?
 
El tractament dels nens i adults amb diftèria es porta a terme a l'hospital. Una vegada el metge confirma el diagnòstic mitjançant el cultiu de material extret de la gola, la persona infectada rep una antitoxina especial, sigui mitjançant injeccions o per via intravenosa, per neutralitzar la toxina de la diftèria que ja està circulant per la seva torrent sanguini, així com antibiòtics per eliminar els bacteris de la diftèria.Si la infecció està en fase avançada, és possible que el pacient necessiti ajuda mecànica per respirar i que s'hagi de connectar a un respirador. En casos en què les toxines han afectat el cor, els ronyons o el sistema nerviós central, és possible que el pacient necessiti rebre líquids per via intravenosa, oxigen o medicaments per al cor.Les persones amb diftèria han de romandre aïllades. Els familiars (així com qualsevol altra persona que sola passar molt temps amb el pacient) que no estiguin vacunats o que siguin molt joves o molt ancians, hauran d'evitar el contacte amb el pacient.Quan a una persona li diagnostiquen diftèria, el seu metge ho ha de notificar a les autoritats sanitàries locals i prendrà mesures oportunes per tractar totes les persones que resideixin a la mateixa casa que el pacient que s'hagin pogut exposar al bacteri. Aquestes mesures inclouen l'avaluació del seu estat immunològic, cultius de material extret la gola i l'administració de dosis de reforç de la vacuna contra la diftèria. També rebran antibiòtics com a precaució.L'hospitalització immediata i la intervenció precoç permeten que la majoria dels pacients es recuperin de la diftèria. Després que els antibiòtics i les antitoxinas hagin fet efecte, alguns pacients amb diftèria necessiten fer llit durant un període de temps prolongat (de 4 a 6 setmanes o fins que es recuperin del tot). El repòs al llit és especialment important si la malaltia ha afectat el cor. La miocarditis, o inflamació del múscul cardíac, pot ser una complicació de la diftèria.Els pacients que s'hagin recuperat han de rebre un cicle complet de vacunacions contra la diftèria per evitar possibles recaigudes, ja que el fet de contraure la malaltia no garanteix la immunitat de per vida.