Imatge A: Pulmons sans.
 Imatge B: Pulmons afectats per la Pneumònia.




Pneumònia aguda.

La pneumònia és un tipus d'infecció respiratòria aguda que afecta als pulmons. Aquests estan formats per petits sacs, anomenats alvèols, que -en les persones sanes- s'omplen d'aire al respirar. Els alvèols dels malalts de pneumònia estan plens de pus i líquid, el que fa dolorosa la respiració i limita l'absorció d'oxigen.

La pneumònia és la principal causa individual de mortalitat infantil en tot el món. Es calcula que mata cada any a uns 1,8 milions de nens menors de cinc anys, el que suposa el 20% de totes les defuncions de nens menors de cinc anys en tot el món. Cada any, es produeixen uns 155 milions de casos de pneumònia infantil en el món. La pneumònia afecta a nens -i a les seves famílies- de tot el món, però la seva prevalença és major en l'Àfrica subsahariana i Àsia meridional. Pot prevenir-se mitjançant intervencions senzilles i tractar-se amb medicació i cures de cost baix i tecnologia senzilla.

 La seva causa també pot descriure's oficialment com a "idiopàtica" (és a dir, desconeguda) quan s'han exclòs les causes infeccioses. Els símptomes típics associats amb la pneumònia inclouen tos, dolor toràcic, febre i dificultats per respirar. Les eines de diagnòstic inclouen les radiografies i una examinació de l'esput. El tractament depèn de la causa de la pneumònia; la pneumònia bacteriana és tractada amb antibiòtics. La pneumònia és una malaltia comuna que es produeix en tots els segments d'edat, i és una de les primeres causes de mort entre la gent gran[3] i els malalts crònics i terminals. Existeixen vacunes per prevenir determinats tipus de pneumònia. La prognosi depèn del tipus de pneumònia, el tractament apropiat, qualsevol complicació, i l'estat de salut de la persona.  

Transmissió

La pneumònia pot propagar-se per diverses vies. Els virus i bacteris presents comunament en el nas o gola dels nens, poden infectar els pulmons al inhalar-se. També poden propagar-se per via aèria, en gotícules produïdes en tossits o esternuts.

A més, la pneumònia pot propagar-se per mitjà de la sang, sobretot en el part i en el període immediatament posterior. Es necessita investigar més sobre els diversos agents patògens que causen la pneumònia i sobre les seves maneres de transmissió, ja que aquesta informació és fonamental per al tractament i la prevenció de la malaltia.

Símptomes

Els símptomes de la pneumònia vírica i els de la bacteriana són similars, si bé els de la pneumònia vírica poden ser més nombrosos que els de la bacteriana.
Són símptomes de pneumònia els següents:

• respiració ràpida o dificultosa
• tos 
• febre 
• calfreds 
• pèrdua d'apetit 
• sibilància (més comú en infeccions víriques). 

Tractament

La pneumònia pot tractar-se amb antibiòtics, els quals solen receptar-se en centres de salut o hospitals, però la immensa majoria dels casos de pneumònia infantil poden tractar-se eficaçment en la llar. Es recomana l'hospitalització dels lactants de dos mesos o menys, així com dels casos molt greus.

Prevenció

La prevenció de la pneumònia infantil és un component fonamental de tota estratègia per a reduir la mortalitat infantil. La immunització contra la Hib, neumococos, xarampió i tos ferina és la forma més eficaç de prevenir la pneumònia.

Una nutrició adequada és clau per a millorar les defenses naturals del nen, començant amb l'alimentació exclusiva amb llet materna durant els sis primers mesos de vida; a més de prevenir eficaçment la pneumònia, redueix la durada de la malaltia.

També pot reduir-se el nombre de nens que contreuen pneumònia corregint factors ambientals com la contaminació de l'aire interior (per exemple, proporcionant cuines d'interior netes a preus assequibles) i fomentant una higiene correcta en llars amuntegades.

ALS nens infectats amb el VIH se'ls administra l'antibiòtic cotrimoxazol diàriament per a reduir el risc que contreguin pneumònia.