ASMA BRONQUIAL.

ELS NENS QUE VIUEN EN AMBIENTS DE FUMADORS TENEN MÉS PROBABILITAT DE PATIR ASMA, I AQUEST ENTORN DIFICULTA EL CONTROL DE LA MALALTIA.

 L'asma és una malaltia inflamatòria crònica de les vies aèries que dificulta el pas de l'aire a través dels bronquis. Es caracteritza per episodis repetits de tos i/o xiulets, i és reversible ja sigui espontàniament o mitjançant l’administració de broncodilatadors.

Té una gran prevalença a la població infantil, però no sempre es diagnostica adequadament, i això en dificulta el control. Es calcula que entre el 5 i el 10% dels nens menors de 10 anys en tenen.

Els primers símptomes es presenten abans dels 5 anys. És més freqüent en els nens que en les nenes.

2. CAUSES

Els factors més associats a la seva aparició són:

• Història personal d’al·lèrgia (a la proteïna de la llet, ou, peix, reaccions exagerades a picadures d’insectes, èczemes...).
• Antecedents familiars d'asma o al·lèrgia.
• Exposició precoç al fum del tabac i altres aeroal·lèrgens (tant durant l'embaràs com després).
• Infeccions víriques de la via aèria.

L'asma la poden desencadenar els següents factors:

• Al·lèrgies: són una causa molt important en els atacs d'asma. Una persona és al·lèrgica quan reacciona de manera anormal a substàncies específiques. Aquestes substàncies fan que l'organisme predisposat produeixi anticossos en abundància, que combinats amb elles provoquen l'alliberament de substàncies químiques que poden causar l'estrenyiment dels bronquis.
• Infeccions víriques: són responsables de molts atacs asmàtics, sobretot en nens petits. Els esternuts, el nas que degota i la febre apareixen abans que la tos i els xiulets. Segurament, la inflamació que provoca el virus irrita les vies aèries, aconseguint la contracció de la musculatura bronquial.
• Factors climàtics: també provoquen crisis d'asma l'aire fred, la boira, la baixada brusca de les temperatures i l’ambient humit.
• Contaminació i substàncies irritants: també tenen una acció desencadenant sobre les vies aèries. El fum del tabac és com a mínim 10 vegades més potent com a agent irritant que els índexs més alts de contaminació que s'enregistren a les ciutats.
• Factors emocionals: s'han de tenir en compte els problemes emocionals del nen. L’estrès i les tensions familiars poden agreujar la malaltia i, de vegades, facilitar-ne l'atac. Cal tenir un bon coneixement de la malaltia per poder fer-hi front.
• Medicaments: alguns medicaments com l’aspirina, l’ibuprofè..., poden produir crisis asmàtiques.
• Aliments: no és freqüent que siguin causa de crisi, però, si s'observa alguna alteració asmàtica amb la ingesta d’algun aliment o en prendre determinades begudes, cal eliminar-los. Els aliments més associats a problemes al·lèrgics són les fruites seques. És recomanable evitar colorants, conservants i additius. Consultar l'especialista per a cada cas.
• Exercici físic: molts nens pateixen asma induïda per l'exercici. Tot i així, els nens amb asma no han d'evitar l'exercici físic, i no han de ser exclosos de les activitats esportives. Cal estudiar quines activitats els só.

. SÍMPTOMES I SENYALS

Els símptomes més comuns són: Xiulets. Pressió o dolor al pit. Tos. Dificultat per respirar, i haver de fer les inspiracions curtes. Falta d’energia per fer les activitats diàries. Els símptomes més greus són: Respiració amb xiulet, fins i tot després d’haver pres la medicació. Malestar i problemes per respirar, sense que se senti el xiulet, la qual cosa pot indicar un punt més agut i crític de la malaltia. Problemes per caminar o per parlar, aturades quan es juga i falta d’energia per tornar a començar. Contracció de pit i coll cada vegada que es respira. Llavis i ungles grises o blaves. Si passa això CAL dur ràpidament el malalt a urgències!

TRACTAMENT

L'objectiu principal del tractament de l'asma és tenir-la controlada fins a obtenir una millora espontània, que en el 80% dels casos es produeix quan el nen creix. Amb un tractament adequat, la majoria dels nens asmàtics haurien de poder dur una vida normal, practicar esport i assistir regularment a l'escola.

Els objectius principals del tractament són:

• Controlar al màxim els símptomes amb la menor quantitat de medicaments possible.
• Participar regularment a les activitats esportives.
• Assistir normalment a l'escola.
• Prevenir els atacs aguts.
• Evitar els ingressos hospitalaris.
• Mantenir valors normals de capacitat pulmonar.
• Evitar els efectes secundaris de la medicació.
• No despertar-se durant la nit.

MANEIG D'INHALADORS DE CARTUTX PRESSURITZAT (ICP) Com que la tècnica d’inhalació directa és complicada, és millor en la majoria de casos utilitzar una cambra espaiadora o recórrer a sistemes de pólvora seca (pols). MANEIG DE SISTEMES DE PÓLVORA SECA (MULTIDOSI) TURBUHALER CAMBRA ESPAIADORA Aquestes cambres permeten administrar aerosols a tot tipus de pacients. Lactants: hi ha cambres amb diferents capacitats d’entre 50 i 75 cc. Es col·loquen a la cara del lactant, nas inclòs, i s'administren una a una les pulsacions de medicació prescrites. Més de 4 anys: per a aquesta edat hi ha espaiadors de 750 cc, i van proveïts d'una vàlvula unidireccional que permet la sortida del fàrmac quan es fa la inspiració. Ús correcte: 1. Agitar fort el cartutx. 2. Connectar-lo a l'extrem de la cambra. 3. Ajustar els llavis al broc de la cambra. 4. Prémer l'inhalador per introduir el fàrmac a la cambra. 5. Inspirar lentament i profundament, retenint l'aire uns 10 segons.

ELS ASMÀTICS PODEN FER EXERCICI

ELS ASMÀTICS NO TENEN L’EXERCICI PROHIBIT

L’exercici pot provocar una crisi asmàtica, però això es pot evitar. Els asmàtics no tenen l’exercici prohibit. Al contrari, fer exercici és aconsellable.

La presència d'asma induïda per l'exercici pot indicar un mal control de la malaltia.

MOLTS ESPORTISTES SÓN ASMÀTICS

Molts atletes tenen asma induïda per l’exercici.

Molts atletes que han guanyat medalles olímpiques han patit asma induïda per l’exercici, però amb una ajuda correcta i molta autodisciplina han resolt el problema.

Als Jocs Olímpics de Barcelona (1992), entre el 8 i el 12% dels competidors eren asmàtics.

 

Per als pares

Els professionals sanitaris han de transmetre als pares la necessitat que el nen es responsabilitzi de la seva malaltia, i que ells li facin sempre costat quan intenta evitar un atac d'asma.

 Si no es respecten determinades normes per evitar els atacs, serà difícil obtenir aquesta responsabilitat.

 Mai s'insisteix prou a tenir cura de l'ambient del pacient i a estudiar els factors psicosomàtics abans d'un atac; són temes essencials.